Hem preguntat a alguns dels professionals que treballen a Televisió de Catalunya si ens podien recomanar un lllibre per Sant Jordi.
Aquí tens un seguit de recomanacions molt personals...
Raquel Sans
"De part de la princesa morta" de Kenizé Mourad

"És la vivència personal i real d'una princesa turca i musulmana que explica la desfeta de l'imperi otomà cosa que l'obliga a fugir per diferents països, passant pel Líban, l'Índia i París en plena Segona Guerra Mundial.
És una novel.la que et permet conèixer el tipus de vida que es portava en les societats d'aquells moments, un Líban molt cosmopolita, una Índia força conservadora... La seva sort canvia especialment a París on enmig del conflicte ha d'aprendre a viure amb gairebé no res, sense diners.
Però sobretot, el més interessant, és veure les estretes relacions humanes que hi ha entre ella i la seva mare i ella i el seu "criat", la persona més fidel on les hagi.
En aquests temps que corren avui dia, on tot són presses, on no s'escolta els que tenim més a prop, on gairebé ningú té paciència, s'agraeix, i molt, una novel.la on el respecte cap als altres és bàsic fins i tot a l'hora de rebel.lar-se contra uns constums que la protagonista considera antiquats.
Una bona mostra de qualitat humana que més d'un hauria d'aplicar-se."

Andreu Buenafuente
"Tot està il·luminat" de Jonhatan Safran

"Un "best-seller" que m'ha agradat. Un jove escriptor americà fa un viatge a Ucraïna per descobrir els seus orígens. De l'experiència, en surt un llibre divertit i emocionant alhora. Amb una barreja genial d'estils i llenguatges. Mig realisme màgic, molt d'humor jueu i una narració cinematogràfica i carregada de sensibilitat. Molt bo."

Ramon Pellicer
"Los Príncipes Nubios", de Juan Bonilla

"El tema em sembla original i està d'actualitat.
Em crida l'atenció el sarcasme que destil·la el llibre quan parla d'una xarxa de prostitució de luxe amb vocació d'ONG que "salva" immigrants sense papers.
És una novel·la que fa pensar i que no es limita a
fer-te passar l'estona. Contraposa diversos tipus d'esclavatge, descriu la corrupció de la policia i destaca la feblesa de la condició humana. A més, dóna a conèixer un fenomen que pren protagonisme a Catalunya com ara les baralles clandestines amb apostes.
Es llegeix bé tot i que el protagonista de vegades s'enreda en elucubracions una mica gratuïtes."

Jordi Basté
"Una conxorxa d'enzes", de John Kennedy Toole i "L'home en busca de sentit", de Viktor E. Frankl
"Faré una doble recomanació. El llibre que em va fer estimar la literatura mentre feia la "mili". Odiava llegir fins que el cap d'Esports de Catalunya Ràdio me'l va regalar quan tenia 18 anys.... Divertidíssim. Una conxorxa d'enzes de John Kennedy Toole... No oblidareu mai més el nom d'Ignatius J. Reilly. I després un llibre que em va recomanar el Luis Enrique, el capità del Barça.... L'home en busca de sentit de Viktor E. Frankl, una història real que frega la filosofia i que narra la història d'un psicòleg dins d'un camp de concentració."
Carme Ros
"Se acabó", d'Àngels Marin i "De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi", d'Otília Castellví

"Faré dues recomanacions: Se acabó d'Àngels Marin. Són les reflexions en veu alta d'una periodista que constantment ha de triar entre la seva feina, que l'apassiona, i la família... que també l'apassiona. L'Àngels Marin és companya de professió i són tantes les reflexions que fa amb les quals m'identifico que he disfrutat llegint el llibre. Segur que hi ha moltes mares treballadores, que, sense ser periodistes, també hi trobaran situacions viscudes.
Un altre llibre, aquest molt, molt personal:De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi. El va escriure Otília Castellví. I l'ha editat Quaderns Crema.
De fet és la reedició d'un llibre que va sortir amb el títol de "Vint anys d'una vida". L'autora va morir fa dos anys i el llibre explica la seva experiència des de la guerra civil, l'exili a França, Alemanya, Amèrica del Sud..... fins al posterior retorn a Barcelona, ja els anys seixanta. La vaig conèixer i la història me la va explicar en primera persona. Llegir-la és honorar la memòria de tots els que, com ella, van patir viure lluny de casa durant molts anys".

Tomàs Molina
"Las cruzadas vistas por los árabes", de Amin Maalouf
"A mi m'agraden els llibres en què es pot veure la història d'una forma novel·lada. Quan els llegeixes és sorprenent veure com es repeteix el passat en el present. M'agrada descobrir-hi el temps i el clima de l'època, perquè la meteorologia t'ajuda també a entendre el pas de la història, i descobrir paisatges en llocs del món que ara han canviat, ja sigui per la civilització, o la pressió humana, però també per la desertificació o canvis en el temps que hi fa. En el cas del Llibre de Maalouf, que ara està tristament d'actualitat, m'ha agradat especialment descobrir la velocitat dels viatges en vaixell; la bonança meteorològica i la disponibilitat d'aigua en zones on ara hi ha desert, i el fatídic exemple de les guerres decidides per la mort de suïcides que, més que curiosament, en aquella època s'anomenaven assassins."

Mari Pau Huguet
"Societat limitada" de Ferran Torrent i "La sombra del viento", de Carlos Ruíz Zafón

"Us faré dues recomanacions: Societat limitada, de Ferran Torrent i La sombra del viento, de Carlos Ruíz Zafón. A Societat limitada, Torrent fa una caricatura de la societat valenciana, especialment de la classe política, molt aguda i, segurament, extrapolable a altres indrets. La sombra del viento és una història que enganxa des del principi, és una història fantàstica, d'intriga, situada a la Barcelona de postguerra."

col·labora: