Torredembarra s'inclina suaument cap el mar. La platja dels Muntanyans és una de les últimes mostres del paisatge natural de la costa meridional catalana i forma part de la cadena d'aiguamolls que antigament hi havia al litoral de Catalunya. 

La plaça de la Vila, situada al cor del poble, s'omple de gom a gom, els seus habitants no han deixat mai de celebrar-hi la seva festa major. Això que dóna personalitat a la població és l’església dedicada a Sant Pere i les restes de les antigues muralles i de la primitiva torre, bastida per Ramon, de la Torre el 1173 i que va donar origen a la població.  Al sector del Munts es va excavant una notable vila romana. Un dels moments més participatius és la "passada de lluïment del seguici" davant de l'Ajuntament, format pels Diables, la Mulassa, els Nans, els Gegants de la Torre, el ball de Cavallets i l'Àliga. Les Àligues eren un privilegi i el signe distintiu de les viles amb categoria de ciutats i solien portar una corona reial. L'Àliga de Torredembarra, que no és ciutat, porta una corona de baró, d'acord amb la història, i és la mateixa que figura en l'escut de la vila. Des dels anys cinquanta, el turisme ha tingut una forta incidència, localitzat sobretot a l'antic barri marítim de la Marina de Torredembarra que es troba a un quilòmetre de la vila. 

Torredembarra era un poble pescador de la Costa Daurada. Al barri mariner hi havia un moviment continuat d, era un barri viu. Han passat 40 anys que han estat testimoniatge de la desaparició gairebé total de la pesca. El barri mariner ha quedat inactiu i només queden els records. 

L'aixecament de torres humanes de formes diverses en ocasió de danses, manifestacions, festes i jocs té una llarga tradició als pobles del Mediterrani. En trobem antecedents en els anomenats forces d'Hèrcules i, més a prop, els balls de valencians i la moixiganga.