A Mataró la Festa Major té nom propi: Les Santes, en honor de Juliana i Semproiana, seguidores de Sant Cugat. El rovell de l'ou de la festa és el dia 27 de juliol, amb la Missa de Glòria composta l'any 1848 pe Mossèn Blanch i la processó d'acompanyament. 

Davant la basílica, l'Àliga dansa en honor de Les Santes. A continuació les diablesses obren camí a la desfilada de lluïment fins a la plaça de l'Ajuntament. Segueixen els gegants i els nans. La Momeroteca i la Momerota. El Drac i l'Àliga, documentada des de 1601.  Els mataronins tenen especial devoció pels seus quatre gegants, en especial per en Robafaves.  Amb els gegants arriba el moment més esperat de la festa: la "dormida" dels gegants en mig dels crits de grans i petits.  

L'origen del nucli urbà es situa a la primeria de l'època romana. El Museu Comarcal del Maresme conté una mostra de la vocació marítima de la ciutat amb la reproducció de la Coca, mostra d'una de les naus més emprades en el comerç marítima l'època medieval. Puig i Cadafalch, fill de la ciutat, va deixar-hi la seva empremta amb una sèrie d'obres emblemàtiques. Un indiano maratoní és a l'origen de la primera línia de ferrocarrils de la península. De Mataró destaquen els cultius de flors en hivernacle, la indústria del teixit o les Cristalleries.