El sistema sonor de l'acordió es bassa en l'inxa lliure, una llengüeta metàl·lica que vibra quan se la sotmet a la pressió d'un corrent d'aire, en aquest cas generat per una manxa. A través dels botons l'acordionista produeix les notes i els acords.

L'acordió s'ha fet popular gràcies a les seves qualitats innates. Quasi no cal afinar-lo i amb una o dues files de botons aconsegueix tocar qualsevol melodia. Tothom el pot tocar. Molts acordionistes no han sabut mai música, l'han après d'oïda.

L'acordió des de sempre ha demostrat la seva importància com a vehicle d'intercanvi de cultures i d'unió de gent d'arreu del món. Allà on ha anat, l'acordió ha esta el protagonista de la festa i avui dia continua mantenint intacta la seva ànima popular.

Desprès d'uns anys quasi en desús, el diatònic ha renascut gràcies a l'impuls de la gent. L'instrument que ha passat pels salons i ha visitat els conservatoris, al final s'ha quedat a les tavernes, als vaixells, a les cases i les places, per fer ballar la gent del poble.

I un d'aquests pobles és el petit llogarret d'Arséguel, a l'Alt Urgell, que, des de fa més de vint anys és la capital mundial de l'acordió. Un dia d'estiu músics i habitants del poble fan ressonar plegats els acords diatònics des del Pirineu per evocar la memòria de més d'un segle i mig de recorregut del món.