La dansa de Campdevànol, va néixer al segle XIV, al poble, lluny del luxe i la festa dels senyors, als castells. 

L'origen de la dansa de Campdevànol ha donat lloc a moltes inter- pretacions. Segons un dels diferents relats, el ritual remet a la imposició de servitud dels pagesos més des- protegits envers els senyors.
L'argument de la dansa narra la relació de vassallatge entre les 6 parelles de dansaires i el seu senyor, que té dret sobre les camperoles, abans de lliurar-les als nois. Dividit en 6 parts, en cadascuna es repeteix el mateix ritual: el capdanser, el senyor i el senyor de la dansa, balla amb una fadrina que després lliura al fadrí. 
 
"La dansa de Campdevànol", una de les més antigues de Catalunya, és el testimoni de l'evolució del territori, els pobles i la gent des dels primers temps de la configuració de Catalunya, al voltant dels castells. 

Els castells van ser els centres dels nous comtats instaurats al segle IX i van esdevenir els eixos de la repoblació del territori. 

Actualment els ciutadans de Camp- devànol continuen ballant la seva dansa. Mentre la danses, les parelles rememoren el passat col·lectiu de Catalunya.