L'ofici dels raiers s'ha perdut. D'aquell home que es va dedicar, en cos i ànima, a confeccionar els rais, i navegar, ja no ens queda més que una tradició feliçment recuperada.

Navegar corrent avall, transportant les fustes en temps de desglaç és, ara per ara, un record.

El raier d'avui es retroba amb la natura. Deixa que el corrent fluvial faci surar el seu rai. Reprèn l'amor a l'ofici i al risc, a les aigües indomables, a la Noguera que durant tants anys ha vist com els raiers gosaven navegar-la. 

Des que neix al pla de Beret, a la font de la Noguereta, passant per l'estret de Collegats, fins que arriba a Terradets, La Noguera Pallaresa ofereix un interès insòlit, salvatge i provoca un veritable apassionament. És el riu, per excel·lència, transitat pels raiers.

Els raiers prenien el riu com a camí per conduir la fusta cap als punts indicats. Els raiers d'ara no comercialitzen amb la fusta, prenen el timó perquè no mori aquesta forma de vida sobre el riu.

Però el raier d'ahir, com el d'avui, és un home fortament lligat a la terra.