La situació estratègica, prop de l'Ebre, de Tortosa, explica la formació de nombroses llegendes. 

Un d'aquests mites parla de les decidides dones tortosines que, per poder lluitar contra els àrabs i conquerir la Suda, es van disfressar amb barbes i vestits d'homes.

L'evolució de Tortosa, en el marc de l'humanisme i més endavant el Renaixement, es va fer palesa per la constitució d'una legislació, al marge de la catalana, una encunyació de moneda i l'activitat artística vinguda d'Itàlia. 
 
Però malgrat que Tortosa es va situar com a cinquena ciutat més important del Principat es van donar greus conflictes socials. Tortosa que havia assolit el domini polític amb la Vegueria, i l'eclesiàstic amb el Bisbat es va trobar assetjada per crims, violacions, i robatoris. Conflictes que va haver d'afrontar amb l'aplicació dels costums populars, que ja en l'època, havien esdevingut lleis. 

En l'obra "Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" el tortosí, mossèn Cristòfol Despuig, exposa la societat catalana i la de la seva ciutat en el segle XVI. Amb la fórmula clàssica del diàleg , el cavaller Despuig dóna dades per concebre l'estat de la llengua catalana, consolidada ja en el Renaixement, els privilegis i llibertats de la seva ciutat o la higiene i educació del moment.   

Amb la segona festa del Renaixement, Tortosa, vol retre homenatge a una etapa, molt important pels seus ciutadans i per la cultura catalana en general.