Els foners tenen les arrels en la prehistòria de les Illes Balears. En l'antiguitat van ser famosos perquè van participar en rellevants fets històrics. Les seves gestes van ser cantades per grans  escriptors i historiadors clàssics.  Van formar  part, com a soldats d'èlit, de les tropes cartagineses i més tard de les romanes. Van defensar la independència de les Illes davant les invasions d'altres pobles. Aviat es van convertir en un mite envoltat de la mateixa fascinació i misteri  que la cultura d'on provenen: la cultura talaiòtica. Aquests antecedents històrics haurien pogut quedar oblidats en vells llibres d'història. Però la tradició de l'ús de la fona a les Balears encara és viva. Avui, lluny de les activitats bèl·liques que caracteritzen els primers foners, el tir amb fona és un esport amb una federació, àrbitres i centenars d'esportistes. Un esport que es  va presentar al món als Jocs Olímpics de Barcelona com l'esport autòcton de les Illes Balears. 

La figura d'un foner gairebé nu, fent giravoltar una fona amb una mà i amb una llança a l'altra, és el símbol dels balears.