Una de les peculiaritats que distingeix Barcelona respecte d’altres metròpolis és la seva estètica modernista, un moviment propi del món occidental sorgit a finals del segle dinou i que tingué continuïtat fins ben entrat el segle vint. A través de les obres arquitectòniques d’Antoni Gaudí, de Domènech i Montaner, de Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, fem un recorregut per la ciutat observant la importància històrica dels seus edificis i el seu emplaçament urbanístic, així com  dels detalls i les peculiaritats que podem trobar en l'arquitectura modernista, que destaca per la seva ornamentació. 

El Modernisme va suposar un trencament radical amb la mediocritat i la funcionalitat de les construccions sorgides arran de la revolució industrial, que va tenir lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle dinou. A més, simbolitzà la recerca de les arrels del poble, d’una identitat reprimida des del 1714.  Fou un estil innovador en la història de l’arquitectura, que esdevindria l'art més destacat,  i centrà l’atenció mundial a Barcelona, que es constituiria com una de les capitals amb més auge.