Amb un viatge a Nova York com a lleuger fil conductor, el documental explica com era la vida dels primers membres del que actualment anomenem societat de l’oci, de la qual avui ja tots formen part. A la fi dels anys seixanta, a Catalunya, els joves de la burgesia i la classe mitjana començaven a disposar d’unes oportunitats i d’unes possibilitats d’oci que els equiparaven al que fins aleshores eren les classes més benestants de la societat.

Tot i que Franco i el franquisme eren inamovibles, la societat canviava a marxes forçades. L’economia creixia, proliferaven les segones residències, el turisme envaïa el territori i es començava a conquerir l’estranger. Eren anys de prosperitat, sobretot per als joves d’una classe burgesa que entre estiu i estiu a la Costa Brava, hiverns a la Cerdanya i viatges a Europa o a Nova York posaven les bases sòlides del que seria per a ells una vida futura més que confortable. Encetaven un estil de vida que arribava sobretot dels Estats Units i dels països occidentals més avançats i que amb el temps es generalitzaria i s’anomenaria societat de l’oci.