Primer diumenge del mes de maig: un tren especial està esperant a l’estació de Barcelona. No pot marxar cap a Salomó si no està complert. Més de dues-centes persones han volgut agafar el tren, que els reuneix d’una manera espontània. Tots emprenen el mateix viatge cap a Salomó. A l’any 1901, la companyia ferroviària de l’època ofereix per primera vegada un bitllet especial per anar-hi.        

Salomó és un poble de les terres de Tarragona, a prop de la platja d’Altafulla. Encara s’hi representa una llegenda que diu que fa quatre cents anys els seus habitants esperaven l’arribada d’un vaixell que estava atracat al port d’Alger. Un mercader hi buscava el tros d’un dit del peu de la escultura d’un Sant Crist. Aquest mercader és el protagonista de l’obra “El ball parlat del Sant Crist”.   

Avui fa cent anys que els habitants de Salomó narren d’una manera única a Catalunya la història que va passar al seu poble. La tradició del ball del Sant Crist és escrita, per primera vegada, sota la forma d’uns goigs. Daten aproximadament de l’any 1750. El testimoni dels goigs revelen una tradició oral i una veneració pel Sant Crist de Salomó molt més antiga.

La personalitat del ball de Sant Crist resideix en el fet que l’obra és representada per la gent del poble. Tot Salomó hi actua, dirigeix o, finalment, hi participa. Els primers diumenges del mes de maig, Salomó no viu per a una altra cosa.