Sempre hi ha hagut lligams indissolubles entre el món intel·lectual, el del pensament, el de les idees, amb la situació política d’un país, més encara si aquest país ha viscut una guerra i una dictadura. A “Prohibida l'evasió” s’explica com i per què un seguit de condicionants polítics van estar a punt d’eliminar un discurs cultural, el català, si no hagués intercedit la perseverància i el compromís d’un seguit de personatges com Avel·lí Artís-Gener, Tísner (1912-2000), que van defensar la cultura oprimida com una qüestió vital.

La trajectòria de l’escriptor, periodista i dibuixant és un trajecte apassionant per la Catalunya cultural del segle XX. Els anys daurats de la Generalitat republicana, la tragèdia de la guerra civil, l’exili i la tornada són els quatre contextos vitals de Tísner. El compromís amb la seva pàtria utilitzant la cultura com a arma pacífica i reivindicativa n’és el comú denominador. La història i el pensament d’Avel·lí Artís-Gener és, en part, la història de la Catalunya contemporània.