Un viatger arriba a l’Alguer. Ha sentit a parlar del seu passat medieval i de la seva encara més reculada prehistòria, de la natura i dels vins, de la conservació del català en una illa de majoria sarda.

L’ Alguer , però, ha sofert des dels anys seixanta una transformació radical. El turisme, fonamentalment, i la modernització de l’agricultura, la ramaderia i la pesca tenen un preu: la pèrdua d’ identitat. Cosmopolitisme i modernitat aboquen formes de vida, història i llengua tradicionals a una progressiva extinció. El viatger, desconcertat, es demana on és aquell passat esplendorós.

Però ni les guies, ni els llibres d’història, ni els amics no han mentit. Darrere la vida nocturna, les converses en italià, les platges plenes de banyistes, el viatger, si va amb els ulls ben oberts, acabarà retrobant el passat, la identitat promesa que ell mateix, i altres com ell, ajuden, amb el seu interès tan allunyat del turista corrent a preservar.