|
Programa
núm. 126
SONADORS
DE LA GUAITA
Amb la intenció
de fer un repertori participatiu per a festes i balls
de música
folk, els Sonadors de la Guaita interpreten pasdobles, jotes,
polques, masurques,
valsos, balls de rogle i cançons populars. Tal com ells
mateixos diuen,
es tracta de "música tradicional sense conservants ni
colorants".
Els Sonadors
de la Guaita es van presentar per primer cop al festival
Tradicionàrius
el passat 5 de febrer. Amb aquest programa oferim la tercera i
última
part del concert.
Programa núm.
127
QUICO EL CÈLIO,
EL NOI I EL MUT DE FERRERIES & ACADÈMIC BIG BAND DE TORTOSA:
"AIXÒ ÉS DE CINE!"
El popular
grup tortosí Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries
va
presentar
a l'últim festival Tradicionàrius de Barcelona un espectacle
molt
especial.
Amb la complicitat de la formació jazzística Acadèmic
Big Band i
d'una colla
d'actors, tots ells de les Terres de l'Ebre, van posar en escena
"Això
és de cine!", una obra que repassa alguns fragments de les millors
bandes sonores
cinematogràfiques.
Amb el seu
sentit de l'humor, el quartet del Quico i els seus acompanyants
van sorprendre
pels seus recursos, tant musicals com escènics, amb
divertides
paròdies com la de la cerimònia de entrega dels òscars.
El Concert
Tradicionàrius d'aquesta setmana ofereix la segona i última
part
d'"Això
és de cine!"
Programa núm.
128
Casellas Sextet
Folk (III)
Marcel Casellas va presentar al Tradicionàrius
99 l'espectacle "Punt i seguit", que és un compendi dels darrers
treballs realitzats amb el seu sextet, com "El Neomodernista" i "Eròtic
Giust", i d'altres realitzats anteriorment amb Transardània, La
Principal del metro i el Quintet Fibonacci.
A "Punt i seguit" hi conviuen sonoritats pròximes
a la cobla amb altres que evoquen la música dixie, sense oblidar
els clàssics balls d'envelat ni descartar les improvisacions. Per
arrodonir aquest repertori, el Sextet incorpora dues balladores, Sílvia
Pérez (dansa catalana contemporània) i Mireia Font (claqué).
Aquesta setmana oferim la segona i última
part de "Punt i seguit".
Programa núm. 129
S'ALBAIDA I. ILLES DE MÚSICA
ILLES DE MÚSICA, AMB S'ALBAIDA, MARIA DEL
MAR BONET, UC I NOU ROMANCER
El Concert Tradicionàrius estrena aquesta
setmana un nou concepte del
programa, coincidint amb l'inici de les emissions
corresponents al festival
Tradicionàrius 2000 de Barcelona. A partir
d'ara els programes no tindran un
únic protagonista, sinó que el
protagonisme estarà compartit pels grups i
solistes enregistrats durant aquesta temporada,
i altres gravacions realitzades
anteriorment. Cada programa serà monotemàtic
i oferirà una visió de conjunt
sobre aspectes de la música tradicional,
catalana i universal.
El primer programa té com a títol
"Illes de Música" i presenta el jove grup
menorquí S'Albaida, que va actuar recentment
al Tradicionàrius 2000.
Altres artistes que també hi intervenen,
tots ells illencs, són Maria del Mar
Bonet, els eivissencs Uc i els mallorquins Nou
Romancer.
Programa núm. 130
S'ALBAIDA II. DE MENORCA A CUBA
DE MENORCA A CUBA. AMB S'ALBAIDA, CÀLIC,
LA CARRAU I ELÍADES OCHOA & CUARTETO PATRIA
El segon programa corresponent al festival en
curs Tradicionàrius 2000 torna a tenir com a fil argumental la riquesa
musical acumulada a les illes de la Mediterrània, com Menorca i
Sardenya, i del Carib, com Cuba.
Amb la jove formació menorquina
S'Albaida com a protagonista, també
intervenen en aquesta emissió el grup
Càlic, de l'Alguer (Sardenya), els catalans La Carrau i Elíades
Ochoa & Cuarteto Partria, de Santiago de Cuba.
Programa núm. 131
S'ALBAIDA III. VIURE A PAGÈS, UNA CULTURA
QUE ES PERD
MENORCA JA NO ÉS PAGESA. AMB S'ALBAIDA,
QUICO EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES, RADIOKUARTET I MÚSICA
NOSTRA
La cultura pagesa de transmissió oral està
a punt de desaparèixer arreu, i Menorca no n'és una excepció.
La industrialització i el turisme han acabat amb formes d'expressió
popular que tenen segles de vida.
El grup menorquí S'Albaida ha recuperat
i recreat algunes de les tonades, romanços i glosses que es cantaven
a la seva illa, i en aquest programa, que és el tercer i últim
que protagonitzen, apareixen acompanyats d'altres formacions vinculades
a la cançó popular, d'abans i d'ara.
Programa núm. 132
VENTS DE LA VALL I. LA CONDICIÓ DE MÚSIC
AMB VENTS DE LA VALL, RAIMON, AL TALL I URBÀLIA
RURANA
Amb aquest programa comença una nova sèrie
de tres capítols que tenen com a fil conductor el grup valencià
Vents de la Vall, que va actuar el 18 de febrer al festival Tradicionàrius
2000.
Aquesta formació de Tabernes de Valldigna
està liderada pel saxofonista Ximo Caffarena, antic component d'Al
Tall i Urbàlia Rurana, i presenta la particularitat que és
un quintet de tres metalls i dues fustes que interpreta un repertori tradicional.
Al primer programa , Ximo Caffarena reflexiona
en un to autobiogràfic sobre la condició de músic,
concretament al País Valencià. Això ens permet recuperar
cançons d'altres artistes valencians, com Raimon i els esmentats
Al Tall i Urbàlia Rurana, a més dels temes de Vents de la
Vall que obren i tanquen l'emissió.
Programa núm. 133
VENTS DE LA VALL II. BUFAR I BUFAR
AMB VENTS DE LA VALL, ACADÈMIC BIG BAND,
LA BOTTINE SOURIANTE I CASELLAS SEXTET FOLK
El segon Concert Tradicionàrius que té
com a protagonista el grup valencià Vents de la Vall ens permet
descobrir alguns dels secrets dels instruments de vent, mitjançant
les declaracions del líder de la formació, el saxofonista
Ximo Caffarena.
A més dels dos temes de Vents de la Vall
que obren i tanquen el programa,
també hi apareixen altres conjunts de
diversos formats que utilitzen instruments de vent, com l'Acadèmic
Big Band de Tortosa, els quebequesos La Bottine Souriante i els barcelonins
Casellas Sextet Folk.
Programa núm. 134
VENTS DE LA VALL III. DE LA TRADICIÓ
AMB VENTS DE LA VALL, MIQUELL GIL, LA ROMÀNTICA
ALTERNATIVA DEL SALADAR I SONADORS DE LA GUAITA.
El tercer i últim Concert Tradicionàrius
que té com a fil conductor el grup
valencià Vents de la Vall està
dedicat a alguns aspectes del present de la
tradició musical al País Valencià.
Per aquest motiu, a més dels dos temes de
Vents de la Vall que obren i tanquen el programa,
les declaracions del seu
líder, el saxofonista Ximo Caffarena,
serveixen per donar pas a altres
solistes i formacions populars valencians, com
ara el cantant Miquel Gil, la
banda La Romàntica Alternativa del Saladar
i el grup de dolçaines Sonadors
de la Guaita.
Programa núm. 135
EL CAU DEL LLOP I.UN VIOLÍ VALENCIÀ
AMB EL CAU DEL LLOP, LES VIOLINES & GOSSOS,
ORQUESTA ARAGÓN I TERCET
TRESET
El primer programa que té com a fil conductor
el grup valencià El Cau del Llop
està dedicat a l'instrument que toca el
seu líder, Josep Amírola: el violí. Així, a
més d'escoltar el seu violí en
dos temes, hi apareixeran uns quants més, com els
que tenen Les Violines -que actuen acompanyades
dels Gossos-, el grup cubà
Orquesta Aragón i la veterana formació
barcelonina Tercet Treset.
Programa núm. 136
EL CAU DEL LLOP II. ESCRIURE,
CANTAR, DENUNCIAR
AMB EL CAU DEL LLOP, LO PODER DEL CANT, QUICO
EL CÈLIO I PRIMERA NOTA
La cançó com a vehicle de denúncia
social. Cançó tradicional o moderna, però
cançó viva i reivindicativa. Aquest
és el fil conductor del segon Concert
Tradicionàrius que té com a eix
el grup valencià El Cau del Llop i el seu líder, el violinista
Josep Amírola, que en aquesta ocasió comenta el compromís
que la injusta realitat obliga a prendre a l'autor de cançons i
als seus intèrprets.
Juntament amb els temes de El Cau del Llop que
obren i tanquen el programa,
també hi intervenen els grups catalans
Lo Poder del Cant, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries
i Primera Nota.
Programa núm. 137
EL CAU DEL LLOP III.PASSIÓ PER ORIENT
AMB EL CAU DEL LLOP, TARAF DE HAIDOUKS (Romania),
LA PORTÀTIL FM I JAUME ARNELLA.
Tràgiques i festives, les músiques
tradicionals de la Mediterrània oriental sempre han exercit una
gran atracció. La convulsionada història de la península
balcànica, per exemple, ha donat mostres d'una creativitat popular
musical sense precedents. De tot això ens en parla avui Josep Amírola,
violinista, cantant i líder del grup valencià El Cau del
Llop, i amant d'aquestes tradicions no tan llunyanes, com manifesta en
una bona part del seu repertori.
Acompanyen El Cau del Llop en aquest programa
-el tercer que té com a fil conductor aquest grup-, els gitanos
romanesos Taraf de Haidouks i els catalans La Portàtil FM i també
Jaume Arnella, al front de la companyia de l'espectcale "La Festa d'Ulisses".
Programa núm. 138
EL CAU DEL LLOP IV. CANÇONS DE TOTS I
PER A TOTS
AMB EL CAU DEL LLOP, MÚSICA NOSTRA, RENEGADES
STEEL ORCHESTRA (Trinidad i Tobago) I BITAYNA.
Una cançó adquireix la categoria
de popular quan entra a formar part d'un patrimoni cultural col.lectiu,
fins l'extrem que sovint s'oblida la seva autoria i es converteix en un
tema anònim. Perquè ja és de tots.
En el camp de la música tradicional,
les adaptacions de composicions modernes que han assolit la categoria de
populars encara no són moltes, però cada cop se'n fan més.
El grup valencià El Cau del Llop -que avui exerceix per quarta i
última vegada com a fil conductor del programa-, ha destacat precisament
per la seva imaginació a l'hora de fer versions de temes com "Lo
jorn ha por", cançó d'Ovidi Montllor convertida en tango,
i l'himne mallorquí "La Balanguera", transformat en un tema ballable
de swing.
Acompanyen el grup de Josep Amírola
en aquesta emissió, tres grups més de
característiques ben diferents: els mallorquins
Música Nostra, que interpreten "Pensa en mi" -bolero d'Agustín
Lara popularitzat per Luz Casal-, els catalans Bytaina, que recreen "L'home
dibuixat", de Jaume Sisa, i la formació de Trinidad i Tobago Renegades
Steel Orchestra, que versionen "I shot the sheriff", de Bob Marley.
Programa núm. 139
EL PONT D'ARCALÍS I. VEUS QUE SOBREVIUEN
AMB MARGARIDA DARRÉ, TERCER TRESET I LES
VIOLINES
Amb el grup de música folk El Pont d'Arcalís
iniciem el primerd'una sèrie de quatre concerts Tradicionàrius
que tindran com a fil conductor aquesta formació. Des de la seva
aparició, ara fa nou anys, els cinc components que formen el grup
des de l'inici han donat a conèixer la seva música arreu
dels Països Catalans i en diversos festivals europeus. L'any 1998
van obtenir el premi de la crítica al millor disc de música
folk per Balls i cançons del Pirineu. Ara presenten el seu nou treball
A peu pels camins del cançoner, obra d'Artur Blasco. La riquesa
musical d'El Pont d'Arcalís sorgeix de la capacitat que tenen els
cinc integrants de la formació per tocar diferents instruments,
tals com l'acordió diatònic, el whistle/[xiulet?], la gralla,
l'ocarina, la tarota, el sac de gemecs entre altres.
Juntament amb els temes d'El Pont d'Arcalís,
també intervenen en aquest
programa Margarida Darré, Tercer Treset
i Les Violines.
Programa núm. 140
EL PONT D'ARCALÍS II. CAMINS I OFICIS
DE LA CANÇÓ
AMB URBÀLIA RURANA, LA COBLETA DE LA SELVA
I LA NUOVA COMPAGNIA DI CANTO POPOLARE.
Programa núm. 141
EL PONT D'ARCALÍS III. ENTRE LA FESTA
I LA MISSA
AMB EL MISTERI DE LES VEUS BÚLGARES, TRI
MADALENA I MIQUEL GIL & LA NOVA EUTERPE
Programa núm. 142
EL PONT D'ARCALÍS IV. EL RETORN DE L'ACORDIÓ
AMB AMB LA BOTTINE SOURIANTE, I MERICANI I KEPA
JUNKERA I AMICS.
Programa núm. 143
MINISTRILS DE LA PALLA I
Els Ministrils de la Palla saben que en
tota festa s'ha de ballar, i així ho demostren en els seus espectacles,
com el que van oferir al Tradicionàrius el 18 de febrer de
2000 i del que us oferim la primera part.
Des de l'any 1994, els set components del
grup divulguen algunes de les músiques de la seva comarca natal,
el Maresme. A través del pasdoble, el vals, la polca, la sardana
i altres gèneres musicals difonen la seva proposta, "el ball de
plaça", com ells mateixos la defineixen, "amb cançó
d'autor i música d'arrel popular i tradicional catalana."
Ministril, o ministrer, és el nom
que es dóna als músics que estaven al servei dels trobadors.
En aquest cas, els integrants de la formació són en Dani
Àlvarez, Jordi Coll, Esteve Guardiola, Jaume Punsola, Jordi Ribas,
Jordi Tarradellas i Joan Villanueva, que amb la seva proposta de música
tradicional conviden a tothom a ballar i gaudir de l'espectacle.
Programa núm. 144
XAROP DE CANYA I
Us presentem
la nova proposta de Xarop de Canya per al Tradicionàrius
d'enguany: Canya al ball!, en què trobarem
personatges extrets de la nostra
tradició, balls de parella, danses col·lectives,
músics experimentats amb un
repertori de temes populars i d'autor.
En aquest programa podreu veure la primera
part del ball que ens va
oferir el grup Xarop de Canya, el 28 de gener
del 2000 al C.A.T, en què els
seus integrants ens van fer ballar de valent.
Programa núm. 145
MARIA CREUZA I
És la primera vegada que la cantant
brasilera María Creuza actua en directe a
Barcelona. Després de nou anys sense editar
cap disc, ara presenta La Mitad del Mundo, un suggestiu viatge per la geografia
sonora del Brasil.
La càlida veu de María Creuza
està acompanyada aquesta vegada pels músics
Sebastâo Tapajos, Roberto da Silva i Ney
Conceiçao. També hi han col·laborat
intèrprets brasilers i espanyols, com
Rafael Sala, Quim Ollé, Jordi Pegenaute, Edith
Maretzki Soares, Javier Mas i Liba Villavecchia.
És el primer treball que grava
íntegrament a Europa, i més concretament
a Barcelona, amb la direcció musical i la producció artística
de Gabriel Sopeña i Mauricio Villavecchia.
A més de les dues cançons
de Gabriel Sopeña (La Mitad del Mundo, que dóna
títol al disc i que María canta
en castellà, i Vía Papua, sobre el poema d'Antonio
Reiseiro), l'àlbum conté un repertori
escrit pels millors compositors brasilers (Vinicius de Moraes, Caetano
Veloso, Baden Powell, Edu Lobo, Dorival Caynmil, entre d'altres).
Les actuacions de la cantant brasilera,
nascuda a la regió de Bahía l'any 1944, es
caracteritzen per la seva força interpretativa,
que es fonamenta en una veu excepcional capaç de transmetre
la intensitat de les lletres que canta i la sensualitat d'una de les músiques
més encisadores del món: la bossa nova. Un estil musical
que té en María Creuza una de les seves màximes exponents,
que amb vocació universal combina les arrels de la música
carioca amb les noves sonoritats i aconsegueix així resultats que
barregen tradició i modernitat.
En aquest programa us oferim la primera part
del concert que es va enregistrar a la sala LUZ DE GAS de Barcelona, el
13 d'abril de 2000.
Programa núm. 146
LA CARRAU I
Programa núm 147
MARIA CREUZA II
Segona part del concert ofert per la cantant brasilera
a la sala Luz de Gas de Barcelona.
Programa núm 148
LA VOCACIÓ I LA DISCIPLINA-TRAÜT
DE TARÍ (I)
Programa núm 149
REPORTATGE CATI PLANA
Programa núm 150
XAROP DE CANYA (II)
|