Tornar  
Programes
Del núm. 1 al 24        Del núm 100 al 125
 
Del núm. 25 al 49 Del núm 125 al 150
Del núm 50 al 74                               Del núm 151 al 200
 
                    Del núm 75 al 99                                        Fimpt '99
Programa núm. 126  
SONADORS DE LA GUAITA  
Amb la intenció de fer un repertori participatiu per a festes i balls   
de música folk, els Sonadors de la Guaita interpreten pasdobles, jotes,   
polques, masurques, valsos, balls de rogle i cançons populars. Tal com ells   
mateixos diuen, es tracta de "música tradicional sense conservants ni   
colorants".  
Els Sonadors de la Guaita es van presentar per primer cop al festival   
Tradicionàrius el passat 5 de febrer. Amb aquest programa oferim la tercera i   
última part del concert.  

Programa núm. 127  
QUICO EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES & ACADÈMIC BIG BAND DE TORTOSA: "AIXÒ ÉS DE CINE!"  

El popular grup tortosí Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries va   
presentar a l'últim festival Tradicionàrius de Barcelona un espectacle molt   
especial. Amb la complicitat de la formació jazzística Acadèmic Big Band i   
d'una colla d'actors, tots ells de les Terres de l'Ebre, van posar en escena   
"Això és de cine!", una obra que repassa alguns fragments de les millors   
bandes sonores cinematogràfiques.  
Amb el seu sentit de l'humor, el quartet del Quico i els seus acompanyants   
van sorprendre pels seus recursos, tant musicals com escènics, amb   
divertides paròdies com la de la cerimònia de entrega dels òscars.  
El Concert Tradicionàrius d'aquesta setmana ofereix la segona i última part   
d'"Això és de cine!"  
  

Programa núm. 128  

Casellas Sextet Folk (III) 
Marcel Casellas va presentar al Tradicionàrius 99 l'espectacle "Punt i seguit", que és un compendi dels darrers treballs realitzats amb el seu sextet, com "El Neomodernista" i "Eròtic Giust", i d'altres realitzats anteriorment amb Transardània, La Principal del metro i el Quintet Fibonacci. 
A "Punt i seguit" hi conviuen sonoritats pròximes a la cobla amb altres que evoquen la música dixie, sense oblidar els clàssics balls d'envelat ni descartar les improvisacions. Per arrodonir aquest repertori, el Sextet incorpora dues balladores, Sílvia Pérez (dansa catalana contemporània) i Mireia Font (claqué). 
Aquesta setmana oferim la segona i última part de "Punt i seguit"
 
 
Programa núm. 129 

S'ALBAIDA I. ILLES DE MÚSICA 

ILLES DE MÚSICA, AMB S'ALBAIDA, MARIA DEL MAR BONET, UC I NOU ROMANCER 

El Concert Tradicionàrius estrena aquesta setmana un nou concepte del  
programa, coincidint amb l'inici de les emissions corresponents al festival  
Tradicionàrius 2000 de Barcelona. A partir d'ara els programes no tindran un  
únic protagonista, sinó que el protagonisme estarà compartit pels grups i  
solistes enregistrats durant aquesta temporada, i altres gravacions realitzades  
anteriorment. Cada programa serà monotemàtic i oferirà una visió de conjunt  
sobre aspectes de la música tradicional, catalana i universal. 
El primer programa té com a títol "Illes de Música" i presenta el jove grup  
menorquí S'Albaida, que va actuar recentment al Tradicionàrius 2000.  
Altres artistes que també hi intervenen, tots ells illencs, són Maria del Mar  
Bonet, els eivissencs Uc i els mallorquins Nou Romancer.  

Programa núm. 130 
S'ALBAIDA II. DE MENORCA A CUBA 

DE MENORCA A CUBA. AMB S'ALBAIDA, CÀLIC, LA CARRAU I ELÍADES OCHOA & CUARTETO PATRIA 

El segon programa corresponent al festival en curs Tradicionàrius 2000 torna a tenir com a fil argumental la riquesa musical acumulada a les illes de la Mediterrània, com Menorca i Sardenya, i del Carib, com Cuba. 
Amb la jove formació menorquina  S'Albaida com a protagonista, també  
intervenen en aquesta emissió el grup Càlic, de l'Alguer (Sardenya), els catalans La Carrau i Elíades Ochoa & Cuarteto Partria, de Santiago de Cuba. 
 

Programa núm. 131 
S'ALBAIDA III. VIURE A PAGÈS, UNA CULTURA QUE ES PERD   
 
MENORCA JA NO ÉS PAGESA. AMB S'ALBAIDA, QUICO EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES, RADIOKUARTET I MÚSICA NOSTRA 

La cultura pagesa de transmissió oral està a punt de desaparèixer arreu, i Menorca no n'és una excepció. La industrialització i el turisme han acabat amb formes d'expressió popular que tenen segles de vida. 

El grup menorquí S'Albaida ha recuperat i recreat algunes de les tonades, romanços i glosses que es cantaven a la seva illa, i en aquest programa, que és el tercer i últim que protagonitzen, apareixen acompanyats d'altres formacions vinculades a la cançó popular, d'abans i d'ara. 
 

Programa núm. 132 
VENTS DE LA VALL I. LA CONDICIÓ DE MÚSIC 
AMB VENTS DE LA VALL, RAIMON, AL TALL I URBÀLIA RURANA  

Amb aquest programa comença una nova sèrie de tres capítols que tenen com a fil conductor el grup valencià Vents de la Vall, que va actuar el 18 de febrer al festival Tradicionàrius 2000.  
Aquesta formació de Tabernes de Valldigna està liderada pel saxofonista Ximo Caffarena, antic component d'Al Tall i Urbàlia Rurana, i presenta la particularitat que és un quintet de tres metalls i dues fustes que interpreta un repertori tradicional.  
Al primer programa , Ximo Caffarena reflexiona en un to autobiogràfic sobre la condició de músic, concretament al País Valencià. Això ens permet recuperar cançons d'altres artistes valencians, com Raimon i els esmentats Al Tall i Urbàlia Rurana, a més dels temes de Vents de la Vall que obren i tanquen l'emissió.  

  
Programa núm. 133 
VENTS DE LA VALL II. BUFAR I BUFAR 
AMB VENTS DE LA VALL, ACADÈMIC BIG BAND, LA BOTTINE SOURIANTE I CASELLAS SEXTET FOLK 

El segon Concert Tradicionàrius que té com a protagonista el grup valencià Vents de la Vall ens permet descobrir alguns dels secrets dels instruments de vent, mitjançant les declaracions del líder de la formació, el saxofonista Ximo Caffarena. 
A més dels dos temes de Vents de la Vall que obren i tanquen el programa,  
també hi apareixen altres conjunts de diversos formats que utilitzen instruments de vent, com l'Acadèmic Big Band de Tortosa, els quebequesos La Bottine Souriante i els barcelonins Casellas Sextet Folk. 

Programa núm. 134 
VENTS DE LA VALL III. DE LA TRADICIÓ 
AMB VENTS DE LA VALL, MIQUELL GIL, LA ROMÀNTICA ALTERNATIVA DEL SALADAR I SONADORS DE LA GUAITA. 

El tercer i últim Concert Tradicionàrius que té com a fil conductor el grup  
valencià Vents de la Vall està dedicat a alguns aspectes del present de la  
tradició musical al País Valencià. Per aquest motiu, a més dels dos temes de  
Vents de la Vall que obren i tanquen el programa, les declaracions del seu  
líder, el saxofonista Ximo Caffarena, serveixen per donar pas a altres  
solistes i formacions populars valencians, com ara el cantant Miquel Gil, la  
banda La Romàntica Alternativa del Saladar i el grup de dolçaines Sonadors  
de la Guaita. 

 
Programa núm. 135 
EL CAU DEL LLOP I.UN VIOLÍ VALENCIÀ  
AMB EL CAU DEL LLOP, LES VIOLINES & GOSSOS, ORQUESTA ARAGÓN I TERCET  
TRESET  

El primer programa que té com a fil conductor el grup valencià El Cau del Llop  
està dedicat a l'instrument que toca el seu líder, Josep Amírola: el violí. Així, a  
més d'escoltar el seu violí en dos temes, hi apareixeran uns quants més, com els  
que tenen Les Violines -que actuen acompanyades dels Gossos-, el grup cubà  
Orquesta Aragón i la veterana formació barcelonina Tercet Treset.  
 

Programa núm. 136 
EL CAU DEL LLOP II. ESCRIURE, CANTAR, DENUNCIAR 
AMB EL CAU DEL LLOP, LO PODER DEL CANT, QUICO EL CÈLIO I PRIMERA NOTA 

La cançó com a vehicle de denúncia social. Cançó tradicional o moderna, però  
cançó viva i reivindicativa. Aquest és el fil conductor del segon Concert  
Tradicionàrius que té com a eix el grup valencià El Cau del Llop i el seu líder, el violinista Josep Amírola, que en aquesta ocasió comenta el compromís que la injusta realitat obliga a prendre a l'autor de cançons i  
als seus intèrprets.  
Juntament amb els temes de El Cau del Llop que obren i tanquen el programa,  
també hi intervenen els grups catalans Lo Poder del Cant, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i Primera Nota.  
 
 
Programa núm. 137 
EL CAU DEL LLOP III.PASSIÓ PER ORIENT 
AMB EL CAU DEL LLOP, TARAF DE HAIDOUKS (Romania), LA PORTÀTIL FM I JAUME ARNELLA. 

Tràgiques i festives, les músiques tradicionals de la Mediterrània oriental sempre han exercit una gran atracció. La convulsionada història de la península balcànica, per exemple, ha donat mostres d'una creativitat popular musical sense precedents. De tot això ens en parla avui Josep Amírola, violinista, cantant i líder del grup valencià El Cau del Llop, i amant d'aquestes tradicions no tan llunyanes, com manifesta en una bona part del seu repertori. 
Acompanyen El Cau del Llop en aquest programa -el tercer que té com a fil conductor aquest grup-, els gitanos romanesos Taraf de Haidouks i els catalans La Portàtil FM i també Jaume Arnella, al front de la companyia de l'espectcale "La Festa d'Ulisses". 

 
Programa núm. 138 
EL CAU DEL LLOP IV. CANÇONS DE TOTS I PER A TOTS 
AMB EL CAU DEL LLOP, MÚSICA NOSTRA, RENEGADES STEEL ORCHESTRA (Trinidad i Tobago) I BITAYNA. 
 
Una cançó adquireix la categoria de popular quan entra a formar part d'un patrimoni cultural col.lectiu, fins l'extrem que sovint s'oblida la seva autoria i es converteix en un tema anònim. Perquè ja és de tots.  
 En el camp de la música tradicional, les adaptacions de composicions modernes que han assolit la categoria de populars encara no són moltes, però cada cop se'n fan més. El grup valencià El Cau del Llop -que avui exerceix per quarta i última vegada com a fil conductor del programa-, ha destacat precisament per la seva imaginació a l'hora de fer versions de temes com "Lo jorn ha por", cançó d'Ovidi Montllor convertida en tango, i l'himne mallorquí "La Balanguera", transformat en un tema ballable de swing.  
 Acompanyen el grup de Josep Amírola en aquesta emissió, tres grups més de  
característiques ben diferents: els mallorquins Música Nostra, que interpreten "Pensa en mi" -bolero d'Agustín Lara popularitzat per Luz Casal-, els catalans Bytaina, que recreen "L'home dibuixat", de Jaume Sisa, i la formació de Trinidad i Tobago Renegades Steel Orchestra, que versionen "I shot the sheriff", de Bob Marley. 

Programa núm. 139 
EL PONT D'ARCALÍS I. VEUS QUE SOBREVIUEN 
AMB MARGARIDA DARRÉ, TERCER TRESET I LES VIOLINES 

Amb el grup de música folk El Pont d'Arcalís iniciem el primerd'una sèrie de quatre concerts Tradicionàrius que tindran com a fil conductor aquesta formació. Des de la seva aparició, ara fa nou anys, els cinc components que formen el grup des de l'inici han donat a conèixer la seva música arreu dels Països Catalans i en diversos festivals europeus. L'any 1998 van obtenir el premi de la crítica al millor disc de música folk per Balls i cançons del Pirineu. Ara presenten el seu nou treball A peu pels camins del cançoner, obra d'Artur Blasco. La riquesa musical d'El Pont d'Arcalís sorgeix de la capacitat que tenen els cinc integrants de la formació per tocar diferents instruments, tals com l'acordió diatònic, el whistle/[xiulet?], la gralla, l'ocarina, la tarota, el sac de gemecs entre altres. 
 Juntament amb els temes d'El Pont d'Arcalís, també intervenen en aquest  
programa Margarida Darré, Tercer Treset i Les Violines. 

 
Programa núm. 140 
EL PONT D'ARCALÍS II. CAMINS I OFICIS DE LA CANÇÓ 
AMB URBÀLIA RURANA, LA COBLETA DE LA SELVA I LA NUOVA COMPAGNIA DI CANTO POPOLARE. 

Programa núm. 141 
EL PONT D'ARCALÍS III. ENTRE LA FESTA I LA MISSA 
AMB EL MISTERI DE LES VEUS BÚLGARES, TRI MADALENA I MIQUEL GIL & LA NOVA EUTERPE 

Programa núm. 142 
EL PONT D'ARCALÍS IV. EL RETORN DE L'ACORDIÓ 
AMB AMB LA BOTTINE SOURIANTE, I MERICANI I KEPA JUNKERA I AMICS. 
 
  
Programa núm. 143  
MINISTRILS DE LA PALLA I               

 Els Ministrils de la Palla saben que en tota festa s'ha de ballar, i així ho demostren en els seus espectacles, com el que van oferir al  Tradicionàrius el 18 de febrer de 2000 i del que us oferim la primera part. 
 Des de l'any 1994, els set components del grup divulguen algunes de les músiques de la seva comarca natal, el Maresme. A través del pasdoble, el vals, la polca, la sardana i altres gèneres musicals difonen la seva proposta, "el ball de plaça", com ells mateixos la defineixen, "amb cançó d'autor i música d'arrel popular i tradicional catalana." 
 Ministril, o ministrer, és el nom que es dóna als músics que estaven al servei dels trobadors. En aquest cas, els integrants de la formació són en Dani Àlvarez, Jordi Coll, Esteve Guardiola, Jaume Punsola, Jordi Ribas, Jordi Tarradellas i Joan Villanueva, que amb la seva proposta de música tradicional conviden a tothom a ballar i gaudir de l'espectacle. 

  
Programa núm. 144  
XAROP DE CANYA I 

 Us presentem la nova proposta de Xarop de Canya per al Tradicionàrius  
d'enguany: Canya al ball!, en què trobarem personatges extrets de la nostra  
tradició, balls de parella, danses col·lectives, músics experimentats amb un  
repertori de temes populars i d'autor. 

 En aquest programa podreu veure la primera part del ball que ens va  
oferir el grup Xarop de Canya, el 28 de gener del 2000 al C.A.T, en què els  
seus integrants ens van fer ballar de valent.  
 

Programa núm. 145 
MARIA CREUZA I   

 És la primera vegada que la cantant brasilera María Creuza actua en directe a  
Barcelona. Després de nou anys sense editar cap disc, ara presenta La Mitad del Mundo, un suggestiu viatge per la geografia sonora del Brasil. 
 La càlida veu de María Creuza està acompanyada aquesta vegada pels músics  
Sebastâo Tapajos, Roberto da Silva i Ney Conceiçao. També hi han  col·laborat  
intèrprets brasilers i espanyols, com Rafael Sala, Quim Ollé, Jordi Pegenaute, Edith  
Maretzki Soares, Javier Mas i Liba Villavecchia. És el primer treball que grava  
íntegrament a Europa, i més concretament a Barcelona, amb la direcció musical i la producció artística de Gabriel Sopeña i Mauricio Villavecchia. 
 A més de les dues cançons de Gabriel Sopeña (La Mitad del Mundo, que dóna  
títol al disc i que María canta en castellà, i Vía Papua, sobre el poema d'Antonio  
Reiseiro), l'àlbum conté un repertori escrit pels millors compositors brasilers (Vinicius de Moraes, Caetano Veloso, Baden Powell, Edu Lobo, Dorival Caynmil, entre d'altres).  
 Les actuacions de la cantant brasilera, nascuda a la regió de Bahía l'any 1944, es  
caracteritzen per la seva força interpretativa, que es fonamenta en una veu excepcional capaç de  transmetre la intensitat de les lletres que canta i la sensualitat d'una de les músiques més encisadores del món: la bossa nova. Un estil musical que té en María Creuza una de les seves màximes exponents, que amb vocació universal combina les arrels de la música carioca amb les noves sonoritats i aconsegueix així resultats que barregen tradició i modernitat. 
En aquest programa us oferim la primera part del concert que es va enregistrar a la sala LUZ DE GAS de Barcelona, el 13 d'abril de 2000. 
 
Programa núm. 146 
LA CARRAU I 

Programa núm 147  
MARIA CREUZA II 

Segona part del concert ofert per la cantant brasilera a la sala Luz de Gas de Barcelona. 

Programa núm 148 
LA VOCACIÓ I LA DISCIPLINA-TRAÜT DE TARÍ (I) 

Programa núm 149 
REPORTATGE CATI PLANA 

Programa núm 150 
XAROP DE CANYA (II) 
 

 

Tornar                                                              TORNAR A L'ÍNDEX